Àgora

En un món addicte a l’estímul, avorrir-se és un dels grans pecats.

La imaginació a la qual ens aferràvem per passar les hores ha perdut valor i hem abandonat els espais públics que eren escenaris de la vida social.

Reivindiquem parcs i places com escenaris per jugar, llegir, ballar... o simplement... estar.

 

 

Idea original i producció: Cia Du'K'tO
Direcció artística: Bernat Messeguer
Interpretació: Adrián Pérez, Bàrbara Vidal i Bernat Messeguer
Distribució: Fani Benages
Estrena prevista: 2022.
Col·laboració:  Cronopis Espai de Circ (CAT) i Hacedor de Proyectos (AR).
 
 
Es busca coproducció, suport econòmic, residencies i altres col·laboracions!

Àgora és la nova producció de la Cia. Du’K’tO, on es reuneixen tres dels membres fundadors de la companyia per crear el seu primer site-specific; un espectacle de carrer de 30’ i per a tots els públics que s’estrenarà durant el 2022.

La direcció artística recau sobre Bernat Messeguer, que comptarà amb el suport de diferents mirades externes durant el procés de creació, atenent-se a les necessitats de cada etapa creativa del projecte.

 

L’objectiu de l’espectacle és la reflexió sobre les causes i conseqüències de la pèrdua de l’espai públic com a punt principal de la vida social. Ens plantegem si l’estil de vida sobreestimulat ha fet que abandonem parcs i places, i com afecta la mercantilització de l’espai públic en detriment a la vida del ciutadà.

Amb l’avorriment com a punt de partida, la peça representa les conseqüències d’estar en aquest estat vital a l’espai públic; un espai que no s’adapta a les necessitats dels seus habitants i que obliga els tres personatges a interactuar entre ells en un banc o similar. Aquesta interacció desemboca a un joc de caire fresc i desenfadat, on es reclama el dret a jugar, llegir, ballar... o simplement... estar.

 

El llenguatge principal de l’espectacle és el moviment acrobàtic; un llenguatge escènic que fusiona el circ i la dansa contemporània, cultivat i desenvolupat en les dues produccions anteriors de la companyia: In-Confort i Cafuné. En aquesta ocasió, la recerca es focalitza en la integració de “portés” acrobàtics a tres en la coreografia, trencant els rols d’àgil i portor.