La carícia com a gest relacional:

una carícia dolça que en moments amaga sentiments de frustració, una carícia amarga que descobreix les intimitats més sinceres o una carícia juganera que desemboca a una infinitat d’aventures. L’equilibri harmònic entre aquestes avinences i desavinences és el que conforma les relacions humanes.

​

A Cafuné dos individus lluiten per créixer junts a través d’un joc de manipulació, carícies  i desacords; junts, però sense perdre mai l’essència de cada un, mantenint la pròpia individualitat. Aquesta coexistència farà viure diferents situacions, escrites mitjançant un llenguatge coreogràfic, circassià i teatral, amb un disseny musical que deixa al descobert les arrels dels intèrprets.